• Imprimeix

Milícies Antifeixistes

Després de finalitzar la seva tesi doctoral Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936, l’historiador Gonzalo Berger Mulattieri ha proposat a l’Arxiu Nacional col·laborar en l’elaboració d’un catàleg de milicians/es antifeixistes. El fons ANC1-001 Generalitat de Catalunya (Segona República) serà la font principal per elaborar-lo.

Amb motiu de la tesi doctoral, Gonzalo Berger ha consultat abastament el fons i en concret la sèrie documental Comitè Central de les Milícies Antifeixistes. Acusaments de recepció de subsidis de guerra rebuts per milicians i familiars de milicians. Certificats emesos per partits polítics i sindicats, a fi de percebre aquests subsidis. El seu estudi sobre els subsidis s’ha traduït en una base de dades amb 18.466 registres de persones on, entre d’altres dades, hi consta: nom i cognoms, lloc de residència, filiació política, data de sortida al front, columna i front de destí.

Fa deu anys que l’Arxiu Nacional de Catalunya ofereix la reproducció digital dels certificats de subsidis, prop de 200.000 imatges, a través de l’aplicatiu de Sala de consulta. Estan agrupats per lligalls i descrits sumàriament (ordenats per cognoms, es descriuen els extrems de cada lligall). A més, durant el procés de digitalització, l’Arxiu va generar uns 122.500 registres en base de dades que descriuen, peça a peça, els certificats de subsidis; hi consta el nom i cognoms de la persona que en cobrava. A la base de dades, una mateixa persona pot constar més d’una vegada si va cobrar més d’un subsidi. Com l’instrument és incomplet i està pendent de revisió, encara no s’ofereix als usuaris.

Si la base de dades de Gonzalo Berger consigna persones, els instruments de l’Arxiu Nacional consignen lligalls (capses) o documents (certificats, peça a peça). Tot i les diferències de nivell de descripció, la informació recopilada per ambdós és complementària i es pot relacionar, unificar i sistematitzar.

Amb aquestes bones expectatives, l’historiador Gonzalo Berger i l’Arxiu Nacional inicien el projecte de col·laboració per fer un catàleg de persones que van formar part de les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Entre d’altres beneficis, es podrà cercar per noms de persones i visualitzar els documents relacionats amb cadascú.

En resum, el projecte Milícies Antifeixistes de Catalunya ha de permetre a l’Arxiu Nacional millorar els instruments de cerca existents i oferir a la ciutadania més dades en obert. La participació de l’historiador Gonzalo Berger, un dels principals especialistes sobre les Milícies Antifeixistes, hi contribuirà qualitativament.

Fer un catàleg de persones que van formar part de les Milícies Antifeixistes de Catalunya (1936-1937).

El catàleg ha de permetre conèixer la composició de les Milícies per sexe, lloc de residència, filiació política, columna, front de destí i data de sortida i/o permanència al front.

A Catalunya, durant els tres primers dies posteriors a l’alçament militar i l’esclat de la guerra (18, 19 i 20 de juliol de 1936), militants de partits i sindicats van constituir comitès antifeixistes a barris, municipis i comarques. A vegades, els grups o les persones més radicals dominaven el comitè i actuaven al marge de les institucions.

Per reconduir la situació, “per a la defensa de la República i per a la lluita contra el feixisme i la reacció”, el quart dia –el 21 de juliol— la Generalitat va crear les Milícies Ciutadanes de Catalunya i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Les funcions del Comitè Central eren bàsicament militars i afectaven les Milícies en el front i en la rereguarda.

Formaven el Comitè un comissari de Defensa —el Conseller de Defensa Lluís Prunés, que el presidia—, un cap militar, dos delegats de la Generalitat i els representants dels partits i sindicats. Entre juliol i agost, Jaume Miravitlles en va ser el secretari. Com qualsevol altre òrgan col·legiat, el Comitè Central acordava i resolia, però eren les unitats administratives dels departaments de Governació/Seguretat Interior i, sobretot, Defensa les que executaven els seus acords i resolucions.

Durant la guerra va proliferar la creació d’òrgans col·legiats vinculats a departaments de la Generalitat, com ara comitès, consells, “comissions tècniques”... fent possible que les forces socials majoritàries participessin més directament en el poder. El Comitè de Milícies en va ser un cas: creat per integrar les forces populars, es va dissoldre quan les forces polítiques i socials que hi estaven representades van acceptar (o aconseguir) formar part del Govern de la Generalitat.

El 3 d’octubre de 1936 —dos mesos i mig després de la seva creació— el Comitè és dissolt per Decret del Conseller Primer de la Generalitat. Les seves competències van ser assumides pel Departament de Defensa i l’anarcosindicalista Joan García Oliver —representant de la CNT a l’extingit Comitè Central— passaria a ser Secretari General d’aquest departament.

El 28 d’octubre de 1936 la Generalitat va militaritzar les Milícies Antifeixistes. I el 6 de desembre d’aquell any va crear l’Exèrcit de Catalunya. La militarització implicà canvis en l’organització i la denominació de les unitats: agrupacions i columnes (Durruti, Hilario Zamora, Jubert, Lenin, Macià-Companys, POUM, Tierra y Libertat, etc.) passaren a formar part de les divisions, regiments, batallons, seccions i escamots de l’Exèrcit català.

L’abril de 1937 es va imposar la unificació dels exèrcits republicans: tant el de la Generalitat com el de la República havien de tenir la mateixa estructura. L’Exèrcit de Catalunya va passar a ser l’Exèrcit de l’Est. I, arran dels Fets de Maig de 1937, amb la pèrdua de competències de la Generalitat en matèria de defensa, l’Exèrcit de l’Est va passar a dependre directament del govern de la República.

Dins del fons ANC1-001 Generalitat de Catalunya (Segona República) es conserva documentació comptable sobre el pagament de subsidis als milicians. La majoria forma part dels 507 lligalls que van retornar el 31 de gener del 2006, arran de l’aplicació de la  Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil i custodiats a l’Arxiu de Salamanca. És als lligalls 340 a 501 on es conserven justificants de pagament de subsidis abonats, directament o a través dels ajuntaments, als milicians.

Segons les disposicions publicades al DOGC entre agost de 1936 i maig de 1937, el Departament de Defensa s’ocupava de tramitar els subsidis i de gestionar els crèdits extraordinaris per fer front al seu pagament. Sobre el pressupost de la Generalitat, cal dir que el darrer pressupost  aprovat pel Parlament de Catalunya va ser el de 1936. Quan va esclatar la guerra, per atendre les necessitats del moment, s’aprovaren crèdits extraordinaris amb càrrec al capítol XII “Obligacions de caràcter general i circumstancial”, article 3 “Despeses generals i atencions diverses”, que es publiquen al DOGC. El 4 de agost de 1936 en suspendre’s l’activitat parlamentària, el Parlament va facultar el Govern de la Generalitat per a què, a causa de la guerra, pogués legislar sobre matèries que en temps de pau corresponien al Parlament. En el cas dels pressupostos generales, de 1937 en endavant es van aplicar pressupostos prorrogats i, com l'any 1936, els crèdits extraordinaris es publicaven al DOGC a mesura que s’aprovaven. 

 

  • La sèrie documental Comitè Central de les Milícies Antifeixistes. Acusaments de recepció de subsidis de guerra rebuts per milicians i familiars de milicians. Certificats emesos per partits polítics i sindicats, a fi de percebre aquests subsidis.

Pel que fa a la tramitació de pagament dels subsidis, les oficines o els delegats del Departament de Defensa eren els receptors dels justificants de pagament, un formulari titulat “SUBSIDIS” que portava imprès l’escut de la Generalitat i on s’hi estampaven els segells de control de pagament. El formulari recull el nom del milicià/na, el de la persona que cobrava el subsidi en nom seu, el lloc de residència, el front on prestava servei, l’import i el període corresponent al subsidi, i la data de pagament. 

Al justificant de subsidi calia adjuntar la “CERTIFICACIÓ” de sortida o de permanència al front. Segons el cas, el títol del formulari era: “CERTIFICACIÓ de sortida al Front i de cobrament del Subsidi” o “CERTIFICACIÓ de permanència al Front, de continuació del Subsidi i de retorn”. A les certificacions hi consta l’organització política o sindical a la que pertanyia el/la milicià/na, el front, la columna i el lloc on es trobava el destacament.

Atès que no s’ha localitzat cap document d’època que relacioni totes les persones que van formar part de les Milícies Antifeixistes, aquesta sèrie documental esdevé una de les fonts principals per elaborar el catàleg de milicians.

 

  • Altres sèries documentals

Altra documentació sobre subsidis que també es conserva dins dels lligalls restituïts a la Generalitat, són els justificants de pagament a milicians tramitats a través dels ajuntaments. Hi consta la relació dels milicians a qui l’ajuntament havia d’abonar el subsidi.

Dins del fons ANC1-001 Generalitat de Catalunya (Segona República) també s’hi conserven documents que, puntualment, fan referència a les Milícies, com ara certificats, credencials de guerra, correspondència, autoritzacions diverses, comunicats de baixa, etc.

Així mateix, dins del fons ANC1-886 Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya, la documentació de partits i sindicats inclou documents sobre les Milícies Antifeixistes (correspondència, informes, relacions, etc.)

Data d'actualització:  05.09.2018