• Imprimeix

Al·legació del president del Parlament de Catalunya després del Sis d’octubre de 1934

Document del mes: febrer 2018

Al·legació de greuge presentada pel president accidental del Parlament de Catalunya

Al·legació de greuge presentada pel president accidental del Parlament de Catalunya, Antoni Martínez Domingo, al governador general de Catalunya, Manuel Portela Valladares, per la suspensió de la Cambra arran dels Fets d'octubre de 1934 (esborrany), Barcelona, 5 de març de 1935. CAT ANC1-251-T-41/Fons Parlament de Catalunya

El 6 d’octubre de 1934, com a reacció a la involució conservadora del règim republicà, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

L’Estat espanyol va reaccionar declarant la suspensió de l'Estat d’Autonomia de Catalunya i empresonant els membres del Govern i diputats del Parlament, entre d’altres el president Joan Casanovas. El coronel Francisco Jiménez Arenas va assumir les funcions de president accidental de la Generalitat de Catalunya designat per l’autoritat governativa militar de la 4a. divisió.

El 7 d’octubre el Parlament va ser ocupat per les forces d’ordre públic. I el 13 d’octubre, l’autoritat militar va impedir la reunió dels diputats a la seu parlamentària. Tanmateix, el Parlament va continuar funcionant per mitjà de la seva Diputació Permanent, òrgan que tenia capacitat per actuar en nom del Parlament quan aquest no pogués reunir-se. Amb el president a la presó i el vicepresident primer, Jaume Serra i Húnter, dimitit per solidaritat amb els encausats pels fets del Sis d’Octubre, el vicepresident segon Antoni Martínez Domingo, diputat de Lliga Catalana, va assumir la presidència.

El novembre de 1934, el president accidental Martínez Domingo i diversos diputats del Parlament, van demanar al president de consell de ministres, Alejandro Lerroux, que es restablís l’activitat parlamentaria a Catalunya, atès que consideraven il·legal la seva suspensió.

El tema es va debatre a les Corts generals a primers de gener de 1935. El partit Renovación Española (monàrquic i de dretes) proposà la derogació de l’Estatut, mentre que la Lliga i ERC defensaven la seva continuïtat i la recuperació de l’activitat del Parlament de Catalunya. Però, fou una tercera proposta la que obtingué els vots de la majoria de la cambra: l’Estatut es suspenia transitòriament i es restabliria gradualment, (Llei de suspensió, de 2 de gener de 1935, Gaceta de Madrid núm. 3, 03/01/1935).

Després de l’aprovació de la Llei de suspensió, Martínez Domingo va reunir la Diputació Permanent del Parlament al seu domicili particular i acordaren presentar recurs davant el Tribunal de Garanties Constitucionals contra la llei del 2 gener. El 20 de gener el Tribunal va desestimar el recurs argumentant no reconèixer a Martínez Domingo personalitat legal.

El 25 de febrer, la Diputació Permanent es va reunir novament al domicili particular de Martínez Domingo. Acordaren comunicar al governador general de Catalunya i president accidental de la Generalitat, Manuel Portella Valladares, la necessitat de reunir el Parlament l’1 de març. La sol·licitud fou desestimada.

El 5 de març, Martínez Domingo va insistir novament. Va enviar a Portela Valladares un escrit argumentant jurídicament la inconstitucionalitat de la llei de suspensió de les institucions catalanes, i li sol·licità la remissió de l'al·legació al Consell d'Estat per tal de plantejar la qüestió al Tribunal de Garanties Constitucionals. Portela no va donar curs al document.

L’Arxiu Nacional ha localitzat un esborrany de l’escrit de Martínez Domingo dins de la publicació “L’Estatut de Catalunya a les Constituents de la República (discussió de totalitat)” segon volum, fascicle núm. XI, publicat l’agost de 1932 per l’Oficina de la Generalitat de Catalunya a Madrid.

El text de l’escrit de Martínez Domingo és ple d’arguments i de reflexions jurídiques i polítiques interessants i suggerents. En recomanem una lectura detallada.

Data d'actualització:  01.02.2018

Informació relacionada