• Imprimeix

Xilografia de la "Vella quaresma"

Document del mes: Febrer 2017

La vella quaresma

CAT ANC1-160-N650/Fons Pere Grañén i Raso. Vella quaresma. S.XIX

El protagonista d’aquesta secció durant el mes de febrer, és un document imprès, una xilografia de començaments segle XIX, en la que hi figura una típica i popular representació de la Quaresma.

Aquesta representació coneguda com a ‘Vella quaresma’ està gravada sobre paper. Es tracta de la imatge d’una noia jove abillada amb indumentària tradicional que duu mantellina, vestit i arracades. Té set cames i porta  un bacallà en una mà i un cove amb peix –especialment arengades– i verdures –bledes, sobretot– en l'altre braç. El document forma part del fons personal del farmacèutic i col·leccionista Pere Grañén i Raso, ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya els anys 1995 i 1996, i es troba, més concretament, dins de la seva notable col·lecció d’un miler llarg d’auques.

La imatge recorda les característiques més destacades i la durada de la Quaresma: el bacallà, les arengades i els altres peixos així com el cove de verdures evoquen al dejuni i a l’abstinència del temps quaresmal, i les set cames de la jove simbolitzen les set setmanes de purificació i penitència.

En moltes cases s’acostumava a fer un ninot de paper que representava la Quaresma. Li donaven forma de dona amb els braços estesos i les faldilles molt voluminoses perquè hi hagués espai suficient per als set peus i cames que, com hem indicat, simbolitzaven les set setmanes de duració de la Quaresma. El cap o la mestressa de la casa tallaven solemnement cada diumenge una d’aquestes cames al ninot per indicar, com en una mena de calendari, les setmanes vençudes. La figura solia fer-se amb la butlla caducada de l’any anterior, i es penjava darrera la porta de la cuina, sobre els fogons o darrera d’una finestra perquè fos ben visible des de fora el carrer. El diumenge de Pasqua, acabada la Quaresma, era freqüent que la figura acabés al foc.

Un poema, d’autor desconegut, que acompanya una quaresma molt més moderna ens parla de l’essència d’aquesta representació:

«Jo sóc la vella Quaresma:

vaig pel món perduda l’esma,

pel gran pes del bacallà

que m’obliguen a portar.

Per tot el vaig repartint

en paga, sols recollint

queixes d’aquest món ingrat

que no vol menjar salat...»

[Tip. Gibert. Tarragona, s.d.]

Aquesta figura a més de ‘Vella quaresma’, se la coneixia també, segons la contrada, amb d’altres noms: la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, Jaia serrada, s’Àvia Corema, etc.     

 

Data d'actualització:  23.01.2017

Informació relacionada