• Imprimeix

La lluita antivenèria als cartells de la II República

Document del mes: juliol 2018

Cartells de la lluita antivenèria

Cartells de la lluita antivenèria. El cartell de l’esquerra ha estat creat entre els anys 1925-1937. El de la dreta pertany a la Direcció General de Salut de Catalunya i va ser creat l’any 1938. CAT ANC1-101-N-219 / CAT ANC1-151-N-138.

El document que us presentem aquest mes són dos cartells de l’època de la II República que ens adverteixen de les malalties venèries: “Acude volando al médico competente en cuanto notes el menor síntoma sospechoso” i “El flagell veneri afecta cruelment la mare i l'infant. Cureu-vos!", ambdós són cartells de lluita oficial antivenèria.

La lluita antivenèria exemplifica l’anhel de la societat per canviar i millorar certs aspectes de la vida diària, no només tècnics i econòmics, sinó també en termes de salut i educació. Gràcies a aquest desig de millora, es van posar en marxa diverses campanyes amb l’objectiu de reformar les polítiques de salut. Tanmateix, el decret de la lluita antivenèria no no va ser aprovat fins el 1933.

La situació geogràfica de Barcelona la va convertir en un enclavament d’accés fàcil per a la gent immigrant i una ciutat de pas per als errants que sovint ja arribaven infectats a la ciutat comtal, sense oblidar-nos de la prostitució, que era la principal font de contagi. Per fer front a aquesta situació, la Generalitat de Catalunya va dur a la pràctica un conjunt d’intenses mesures arreu del territori, per tal de prevenir els contagis i guarir la gent infectada. En aquest context, també podeu observar un altre cartell amb instruccions per prevenir malalties venèries (1925-1937).

Arreu del territori català es van establir centres d'assistència sanitària pública, coneguts com “centres de lluita”, dedicats exclusivament al tractament de les malalties infeccioses de transmissió sexual. La majoria d’aquests dispensaris es van establir a Barcelona on, pel seu gruix demogràfic, es lliurava la major batalla contra aquest tipus de malalties. L’ordre de cessament voluntari (1934) d’una auxiliar del Centre de Lluita de Lleida en el que es comunica el seu trasllat, és un testimoni d’aquesta preocupació de l’Administració Pública per aquestes noves mesures. 

Data d'actualització:  28.06.2018

Informació relacionada